27 feb 2013

Les reflexions de Twitter de la Laia Costa (Rym) i els reptes del Mikel!

Al igual que tots nosaltres, els Polseres, quan veuen la sèrie no es poden quedar impassibles, tenen el seu cor! Recordeu a la primera temporada que tots els Polseres s'ajuntaven per veure la sèrie? Quin dilluns més bojos! Quina amistat més maca!
Ara, per Facebook i Twitter igual que nosaltres, ells també opinen i reflexionen sobre els capítols, potser no tant profundament com fa l'Albert Espinosa al seu bloc (http://blogs.tv3.cat/polseres-vermelles.php), però si que diuen coses molt maques i a vegades fins i tot accepten reptes que els hi proposen els fans!

El Mikel és bastant actiu a Twitter: (Twitter Mikel: @Mikelino10)
Foto que es va fer el Mikel per un repte que li
van proposar unes fans a Twitter
Sobre l'últim capítol de Polseres, el capítol 7, la Laia Costa, va fer 2 boniques reflexions a Twitter (Twitter Laia @deLaiaCosta) :

1. L'Encarna ha estat per un moment el Benito de la Rym #asunciónbalaguerfan “@polseresTV3: Quina tendresa l'Encarna!!! #polseresvermelles2”
La veritat és que té bastanta raó, ara el Benito no hi és, i algú ha de donar els bons consells. Per exemple, l'Encarna ajuda com el Benito a la Rym, d'una manera molt encertada com feia ell sempre, la Rym esperava una jove que li donés una xerrada sobre la superació i tal i de sobte arriba l'Encarna, que potser a primera vista al ser una dona gran i tal hauria de donar els consells més clàssics i més "antics", però és la que li diu la veritat a la Rym i la fa sentir-se bé i somriure, cosa que també sap fer-li fer el Lleó, però d'una manera molt diferent. L'Encarna la tracta normal, no com si fos una nena a la que s'ha d'enganyar perquè no pateixi (com fan els metges) i això la Rym li ho agraeix moltíssim.
L'Eva (companya d'habitació de la Cris) ajuda a la Cristina, ella també és una mica Benito, al estar una mica "tocada del bolet" sempre diu la veritat, al contrari que la Cris, que per culpa de la seva malaltia només sap mentir, aquesta parella de contràries és màgica, però també molt perillosa. La mentida és horrorosa, però moltes males veritats provoquen vertigen, l'Eva es passa amb les veritats de la Cris i com que ella és tan dèbil, s'acaba afartant de pastilles, cosa que la perjudicarà i farà que es trobi al gorg "imaginari" amb la Núria             (nena amb coma) mentres els metges intenten aferrar-la a la vida, situació similar a la que van tenir el Jordi, l'Ignasi i el Benito a la primera temporada quan van tenir operacions complicades i es van trobar a la piscina amb el Roc.

2. Quan dos calbs es fan un petó dibuixen un cor amb els seus cranis #amorgràfic #rymlleó pic.twitter.com/QzlhWsiNpI
Quina veritat més pura i tendre. Que gran que és la Laia Costa (sabíeu que té 28 anys). No tinc masses paraules per dir què significa per a mi aquesta frase, però la veritat és que Polseres és això, quedar-te sense paraules, al·lucinant, hi ha gent que pensa que als hospitals els nens no riuen, no ploren, no s'estimen, no viuen però si moren, i això és una gegant mentida, també hi han d'altres que diuen que no volen mirar Polseres per no posar-se tristos, i no és trist que la gent robi? No és trist que la gent no es sàpiga estimar? No és trist que la gent menteixi? Si no poden mirar Polseres per no posar-se tristos, tampoc poden mirar les notícies  o entraran en una profunda depressió. No ens podem tapar els ulls a nosaltres mateixos, no podem voler ser cecs, la vida és vida igual per tothom no és millor la vida d'un nen sa que la d'un que té càncer, i Polseres no és una sèrie trista, ni una sèrie que parla de nens amb càncer, és la millor sèrie del món, una sèrie  que parla de la vida, de viure-la amb intensitat i una sèrie que explica problemes que tenen tots els nens del món (o és que tu no t'enfades mai amb els teu amics?) però amb un context diferent, no mirar Polseres perquè passa a un hospital, és com no anar al teatre perquè les cortines de l'escenari són d'un color que no t'agrada, una tonteria!

Adéu Polseres! ;D

No hay comentarios:

Publicar un comentario